dimecres, de juny 03, 2009

Dorothea Lange (1895, Ney Jersey-1965, Dan Francisco)



En la seva tarjeta de visita constava: fotógrafa del poble. Era una reportera del carrer. La seva obra més coneguda es desenvolupa als anys 30, anys de la gran depressió.
Una profunda crisi va assolar el seu país i milers de camperols no van tenir més remei que abandonar les seves casa buscant una "terra promesa".
Va recorrer tot el país treballant per la Farm Security Administration documentant la precaria situació en la que vivien els parcers.
Es va convertir així en el testimoni d'aquesta època però (a diferència d'altres fotògrafs), els seus personatges guanyen en humanitat. S'apropa a ells de manera gairebé "amorosa" i els insufla un cert halo d'heroisme.
La seva obra és testimoni de la imatge més tràgica d'Amèrica, testimoni per altra banda ple de compromís, covençuda com estava de que les seves imatges podien ajudar a canviar les coses.
La seva mirada fiug de la sensibleria, sorgeix d'un profund sentiment humà i d'una consciència social unida sempre a la lluita per la igualtat de la dona.

Val a dir, de passada, que als 7 anys va contraure la poliomelitis que li va afectar sobretot la cama dreta, fet que la va marcar de per vida.
Al 1920 es va casar i tenia dos fills.

Com en un conte de fades, Waris Dirie, nascuda a Somàlia entre pastors nòmades, es va convertir en una de les models més sol.licitades de l'època. Recórrer un camí fascinant fins trepitjar les passarel més famoses i ser portada de les millors revistes de moda. Als 13 anys va fugir d'un casament de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allà, els seus parents la van enviar a treballar com criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure. Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il legalment a Londres i treballar de dependenta. Mentre treballava en un restaurant de menjar ràpid, va ser descoberta pel famós fotògraf Terry Donaldson.

Tot recordant la Mercedes Sosa que ens ha deixat

La nostra casa és la vostra casa