Quan el concepte de Drets Humans va ser recollit per primer cop el 1776, en la Declaració dels Drets de Virgínia (EUA), i el 1789 en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, fruit de la revolució francesa, en cap d'aquests documents es va considerar les dones.
Seran Olympe de Gouges, amb la cèlebre Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana de 1791, i Mary Wollstonecraft, amb el llibre Defensa dels Drets de la Dona, de 1792, qui van reivindicar els drets de la meitat del gènere humà. Els primers anys del segle XX, davant la presència dels moviments sufragistes, es faran esforços des del dret internacional per legislar sobre aspectes importants de la vida de les dones.
En acabar la II Guerra Mundial, el 1948, les Nacions Unides van aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans amb la presència de quatre dones entre els signataris, que van lluitar perquè es reconeguessin les dones, i fer visible el principi d'igualtat en els continguts de la Carta, així com per la seva inclusió en càrrecs polítics de l'ONU. La inclusió del terme “sexe” a l'artícle 2 va ser una lluita de diversos mesos, així mateix, van aconseguir canviar el terme "Drets de l'Home" pel de "Drets Humans".
Una altra de les lluites més tenaces d'aquest grup dintre de Nacions Unides, va ser constituir la Comissió Sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, sent la consagració dels drets polítics de les dones, un dels seus primers èxits. L'Assemblea General aprovaria el 1979 la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona, en el marc de la Dècada de la Dona de l'ONU (1975-1985).
dijous, de setembre 17, 2009
La declaració Universal dels Drets Humans i les Dones
Publicado por dones amb iniciativa de Molins de Rei
Etiquetas: dones amb iniciativa
Com en un conte de fades, Waris Dirie, nascuda a Somàlia entre pastors nòmades, es va convertir en una de les models més sol.licitades de l'època. Recórrer un camí fascinant fins trepitjar les passarel més famoses i ser portada de les millors revistes de moda. Als 13 anys va fugir d'un casament de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allà, els seus parents la van enviar a treballar com criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure. Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il legalment a Londres i treballar de dependenta. Mentre treballava en un restaurant de menjar ràpid, va ser descoberta pel famós fotògraf Terry Donaldson.
