El programa de coeducació té per objectiu promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com integrar de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge la perspectiva de gènere.
Els ecosocialistes registraran aquestes esmenes al marge de les que presentaran els socis del tripartit de forma conjunta, que podrien ser entre 150 i 200
El grup parlamentari d'ICV-EUiA ha decidit presentar prop d'un centenar d'esmenes a la Llei d'educació de Catalunya (LEC). Els ecosocialistes van votar en contra de la llei quan aquesta va ser aprovada al Govern a finals de juliol i aleshores ja van anunciar la seva intenció de presentar esmenes al text.
Garantir una “única xarxa” de centres educatius finançats amb fons públics, contractes-programa per als centres concertats, el principi de la laïcitat, o bé que la planificació educativa recaigui en el Govern. ICV-EUiA registrarà aquestes esmenes al marge de les que presentaran els socis del tripartit de forma conjunta, que podrien ser entre 150 i 200.
Un cop superades les compareixences en comissió parlamentària dels sectors implicats, el debat de la LEC iniciarà un nou procés a partir de la setmana que ve, quan els grups parlamentaris registrin a la cambra les seves esmenes al text. Tots els grups en tenen previst presentar, ja siguin els de l'oposició o els socis de Govern que, segons ha explicat la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, estan treballant conjuntament per presentar un paquet d'esmenes. Aquestes podrien oscil•lar entre les 150 i les 200.
Tama Starr recuperó muchas frases que argumentaban despectivamente sobre la mujer en un libro titulado “La inferioridad natural de la mujer”. (Tama Starr. Buenos Aires. Alcor. 1993).
Lo más impresionante es que estas frases están dichas por muchos de los grandes pensadores de la humanidad (hombres, por supuesto) y sobre estas frases se han generado prejuicios, estructuras mentales y sociales y muchos pensamientos en el mundo. ¿De qué nos extrañamos pues?
Clica aquí per veure algunes d'aquestes frases
En la seva tarjeta de visita constava: fotógrafa del poble. Era una reportera del carrer. La seva obra més coneguda es desenvolupa als anys 30, anys de la gran depressió.
Una profunda crisi va assolar el seu país i milers de camperols no van tenir més remei que abandonar les seves casa buscant una "terra promesa".
Va recorrer tot el país treballant per la Farm Security Administration documentant la precaria situació en la que vivien els parcers.
Es va convertir així en el testimoni d'aquesta època però (a diferència d'altres fotògrafs), els seus personatges guanyen en humanitat. S'apropa a ells de manera gairebé "amorosa" i els insufla un cert halo d'heroisme.
La seva obra és testimoni de la imatge més tràgica d'Amèrica, testimoni per altra banda ple de compromís, covençuda com estava de que les seves imatges podien ajudar a canviar les coses.
La seva mirada fiug de la sensibleria, sorgeix d'un profund sentiment humà i d'una consciència social unida sempre a la lluita per la igualtat de la dona.
Val a dir, de passada, que als 7 anys va contraure la poliomelitis que li va afectar sobretot la cama dreta, fet que la va marcar de per vida.
Al 1920 es va casar i tenia dos fills.
